<?xml version="1.0" encoding="UTF-8" standalone="yes"?>
<rss version="2.0">
 <channel>
  <title>AUTORS DE PALLEJÀ - ADP -</title>
  <link>http://lamolinada.blog.com/</link>
  <description>Blog del Club d'Escriptors de l'Aula de Formació d'Adults de Pallejà</description>
  <language>es-ES</language>
  <pubDate>Tue, 03 Jun 2008 15:10:44 +0200</pubDate>
  <lastBuildDate>Tue, 03 Jun 2008 15:10:44 +0200</lastBuildDate>
  <generator>Blog.com</generator>
    <item>
   <guid>http://lamolinada.blog.com/3181599/</guid>
   <title>SOLEDAD SOCIEDAD</title>
   <link>http://lamolinada.blog.com/3181599/</link>
   <description><address>No mintáis,</address>
<address>no mintáis buen hombre,</address>
<address>no soltéis vanas palabras,</address>
<address>ni faltéis testimonio.</address>
<address><br />
&#160;</address>
<address>Que la sociedad es sabia</address>
<address>y no se puede engañar.</address>
<address>Él solo se ha marginado</address>
<address>y ahora culpa a la sociedad</address>
<address>del desaguisado.</address>
<address><br />
&#160;</address>
<address>Escuchas el canto del búho,</address>
<address>solitario, tienes envidia,</address>
<address>solo como un naufrago,</address>
<address>preñada de islas por doquier</address>
<address>habitadas por don Nadie,</address>
<address>tan solo un canto de un ruiseñor lejano,</address>
<address>el ronquido de un ancestro mar,</address>
<address>playas solitarias y bucólicas</address>
<address>de una sociedad a la que le gusta gritar.</address>
<address>¡Pobre sociedad!</address>
<address><br />
&#160;</address>
<address>Soledad,</address>
<address>nada más que sociedad,</address>
<address>vacilamos de sociables,</address>
<address>qué mentira más grande,</address>
<address>somos pobre animales racionales.</address>
<address>Pobres,</address>
<address>¿quién de nosotros engaña?</address>
<address>Todos o casi todos.</address>
<address>Si en lo más simple lo cagamos.</address>
<address>Nuestros pobres viejecitos,</address>
<address>esos que nos han hecho</address>
<address>y nos han educado,</address>
<address>los arrinconamos a todos</address>
<address>y a la residencia los llevamos.</address>
<address>No nos damos cuenta</address>
<address>que por el mismo camino vamos.</address>
<address>Y con la misma moneda pagamos.</address>
<address><br />
&#160;</address>
<address>La vieja encina</address>
<address>aunque sola en el campo</address>
<address>da cobijo a infinidad de aves y animales,</address>
<address>es solidaria y retoza de alegría.</address>
<address>¡Qué pena!</address>
<address>Que abre sus ramas como gallina</address>
<address>que cobija a sus polluelos.</address>
<address>Bendita voluntad que abre los cielos.</address>
<address>Solo. ¿Solo y para qué?</address>
<address>Si no somos nada.</address>
<address>Nuestra soledad es ignorada,</address>
<address>comprar nuestra soledad,</address>
<address>no cuesta nada.</address>
<address><br />
&#160;</address>
<address>Acentuar la ventura</address>
<address>rodando en un universo inmenso,</address>
<address>capaz de asimilar poblaciones</address>
<address>superpobladas, aglomeraciones.</address>
<address><br />
&#160;</address>
<address>Si el silencio de la naturaleza,</address>
<address>todo queda escrito,</address>
<address>caligrafías y manuscrito</address>
<address>con letras de oro.</address>
<address>Bazofia y podredumbre,</address>
<address>borrones y punto,</address>
<address>cuadricomía y fotografía</address>
<address>de alto valor,</address>
<address>donde la vista y el buen gusto</address>
<address>hace de un paisaje</address>
<address>y poder retozar.</address>
<address><br />
&#160;</address>
<address>Roto por el ruido</address>
<address>de un sigiloso y a la vez</address>
<address>ruido de las hojas al caer,</address>
<address>oteando al universo,</address>
<address>la brisa tenue agravará</address>
<address>la soledad más intensa,</address>
<address>encerrado en una inmensa bola,</address>
<address>las neuronas acentúan</address>
<address>en el sumo grado,</address>
<address>lo que no quiere ver.</address>
<address><br />
&#160;</address>
<address>No quiero&#160; encerrarme en mí mismo,</address>
<address>y contemplar el espectro.</address>
<address><br />
&#160;</address>
<address>Pero regalarme un algo más,</address>
<address>la luz del astro rey</address>
<address>y con eso quedaré contento,</address>
<address>al menos por un momento.</address>
<address><br />
&#160;</address>
<address>Al atardecer cada día</address>
<address>cuando vagando</address>
<address>aunque me encuentre contento,</address>
<address>el azote del viento</address>
<address>se adueñe de mí</address>
<address>Y susurrando al oído</address>
<address>en el más sepulcral silencio,</address>
<address>tan solo el balanceo del ciprés</address>
<address>como inclinadose y dándome un beso,</address>
<address>mi soledad volverá.</address>
<address>Venceré un y otro día</address>
<address>soy humano y por eso</address>
<address>lo exclamo cada día.</address>
<address>Soledad, Sociedad</address>
<address>&#160;¿Quién lo diría?</address>
<address><br />
HIGINIO SAN MILLÁN JUAN</address></description>
   <author>Blogs de l'Aula de Formació d'Adults de Pallejà</author>
   <pubDate>Tue, 03 Jun 2008 16:17:41 +0200</pubDate>
  </item>
   <item>
   <guid>http://lamolinada.blog.com/3166428/</guid>
   <title>C A N C Ó M A R I N E R A</title>
   <link>http://lamolinada.blog.com/3166428/</link>
   <description><address><font face="arial,helvetica,sans-serif"><br />
<br />
<br />
La nineta prou plorava</font></address>
<address><font face="arial,helvetica,sans-serif">a la voreta del mar.</font></address>
<address><font face="arial,helvetica,sans-serif">Ella prou que somniava</font></address>
<address><font face="arial,helvetica,sans-serif">per l'amor que se n'havia anat.</font></address>
<address><br />
&#160;</address>
<address><font face="arial,helvetica,sans-serif">Ai, de l'amor! Amoretes</font></address>
<address><font face="arial,helvetica,sans-serif">bé prou que t'han mal ferit.</font></address>
<address><font face="arial,helvetica,sans-serif">Surten tes llàgrimes netes</font></address>
<address><font face="arial,helvetica,sans-serif">més brolla sang del teu pit.</font></address>
<address><br />
&#160;</address>
<address><font face="arial,helvetica,sans-serif">No hi ha sang, sols és angoixa.</font></address>
<address><font face="arial,helvetica,sans-serif">No hi ha cap punyal clavat</font></address>
<address><font face="arial,helvetica,sans-serif">mes, n'hi ha un que et burxa</font></address>
<address><font face="arial,helvetica,sans-serif">en el teu cor amagat.</font></address>
<address><br />
&#160;</address>
<address><font face="arial,helvetica,sans-serif">No ploris, dolça nineta,</font></address>
<address><font face="arial,helvetica,sans-serif">que aquest dolor passarà.</font></address>
<address><font face="arial,helvetica,sans-serif">I aquesta sang que ara vesses</font></address>
<address><font face="arial,helvetica,sans-serif">vers al mar se n'anirà.</font></address>
<address><br />
&#160;</address>
<address><font face="arial,helvetica,sans-serif">I les sirenes que diuen,</font></address>
<address><font face="arial,helvetica,sans-serif">que canten cançons d'amor,</font></address>
<address><font face="arial,helvetica,sans-serif">en ses aigües, quan refili,</font></address>
<address><font face="arial,helvetica,sans-serif">cantaran una cançó.</font></address>
<address><br />
&#160;</address>
<address><font face="arial,helvetica,sans-serif">I allà lluny, enllà dels núvols</font></address>
<address><font face="arial,helvetica,sans-serif">com un vent que bati el món,</font></address>
<address><font face="arial,helvetica,sans-serif">foc i pluja, calma i rúfol</font></address>
<address><font face="arial,helvetica,sans-serif">de sobte, callaran tots.</font></address>
<address><br />
&#160;</address>
<address><font face="arial,helvetica,sans-serif">I sobre les grans onades</font></address>
<address><font face="arial,helvetica,sans-serif">se sentirà una remor.</font></address>
<address><font face="arial,helvetica,sans-serif">Són les sirenes que canten</font></address>
<address><font face="arial,helvetica,sans-serif">buscant guspires d'amor.</font></address>
<address><br />
&#160;</address>
<address><font face="arial,helvetica,sans-serif">I cada una que agafin</font></address>
<address><font face="arial,helvetica,sans-serif">la posaran al teu cor</font></address>
<address><font face="arial,helvetica,sans-serif">perquè ell també refili</font></address>
<address><font face="arial,helvetica,sans-serif">content i curull d'amor.<br />
<br />
TERESA ROIG</font></address></description>
   <author>Blogs de l'Aula de Formació d'Adults de Pallejà</author>
   <pubDate>Thu, 29 May 2008 18:11:30 +0200</pubDate>
  </item>
   <item>
   <guid>http://lamolinada.blog.com/3158511/</guid>
   <title>SOLO TE PIDO AMOR MÍO</title>
   <link>http://lamolinada.blog.com/3158511/</link>
   <description>&#160;
<address>Es un crucero de placer</address>
<address>el que llevamos vivido</address>
<address>siempre lo fuimos llevando</address>
<address>por los mejores caminos.</address>
<address><br />
&#160;</address>
<address>Solo te pido mi amor</address>
<address>que cuando este naufragando</address>
<address>contemplando las bellezas</address>
<address>las que hay en este barco</address>
<address>que me cojas de la mano</address>
<address>y me lleves a tu barco.</address>
<address><br />
&#160;</address>
<address>Para salir de ese naufragio</address>
<address>porque también voy pecando,</address>
<address>por eso quiero amor mío</address>
<address>que me lleves a tu barco.</address>
<address><br />
&#160;</address>
<address>Peco con el pensamiento</address>
<address>porque yo tengo mi barco</address>
<address>al que quiero y lo respeto</address>
<address>con el que voy navegando.</address>
<address><br />
&#160;</address>
<address>Llevo treinta y siete años</address>
<address>siendo el patrón de tu barco</address>
<address>no tiremos por la borda</address>
<address>el amor de tantos años.</address>
<address><br />
&#160;</address>
<address>Nuestro mar es muy grande amor mío</address>
<address>es mas grande que la Tierra</address>
<address>y no se puede comparar</address>
<address>con tu hermosura y belleza.</address>
<address><br />
&#160;</address>
<address>Hemos hecho nuestro barco</address>
<address>mas grande que un trasatlántico</address>
<address>navegando por los mares</address>
<address>lleva treinta y siete años.&#160;</address>
<address><br />
&#160;</address>
<address>En el criamos los hijos</address>
<address>que también van navegando</address>
<address>y enseñado a nuestros nietos</address>
<address>a subir a nuestro barco.</address>
<address><br />
&#160;</address>
<address>Por eso te pido cariño</address>
<address>que me dejes en tu barco</address>
<address>otros treinta y siete años</address>
<address>para poder disfrutarlos.</address>
<address><br />
&#160;</address>
<address>Como si fuera un crucero</address>
<address>de esos de amor y de rango</address>
<address>y poderte dar mil besos</address>
<address>cuando pasen esos años.</address>
<address><br />
<br />
<br />
12 /&#160; 8 /&#160; 2003&#160;<br />
<br />
POESIA ESCRITA POR ALONSO EL CRISTO</address></description>
   <author>Blogs de l'Aula de Formació d'Adults de Pallejà</author>
   <pubDate>Tue, 27 May 2008 20:10:18 +0200</pubDate>
  </item>
   <item>
   <guid>http://lamolinada.blog.com/3142535/</guid>
   <title>50 ANIVERSARIO</title>
   <link>http://lamolinada.blog.com/3142535/</link>
   <description>&#160;
<address>Nos casamos con mucho cariño</address>
<address>de nuestro amor un rosal floreció,</address>
<address>tres hijos maravillosos&#160;&#160;&#160;&#160;&#160;&#160;&#160;&#160;&#160;&#160;&#160;&#160;&#160;&#160;&#160;&#160;&#160;&#160;&#160;&#160;&#160;&#160;&#160;&#160;&#160;&#160;&#160;&#160;&#160;&#160;&#160;&#160;&#160;&#160;&#160;&#160;&#160;&#160;&#160;&#160;&#160;&#160;&#160;&#160;&#160;&#160;&#160;&#160;&#160;&#160;&#160;&#160;&#160;&#160;&#160;</address>
<address>que cuidamos con todo nuestro amor.</address>
<address><br />
&#160;</address>
<address>Nuestros hijos se casaron,&#160;&#160;&#160;&#160;&#160;&#160;&#160;&#160;&#160;&#160;</address>
<address>Manuel con Adela,</address>
<address>Jacob con Sole,</address>
<address>Pepito con Sara.</address>
<address><br />
&#160;</address>
<address>El rosal con más fuerza brotó.</address>
<address>6 nietos son el perfume</address>
<address>que en mi jardín floreció.</address>
<address><br />
<br />
&#160;</address>
<address>Tú me diste felicidad,</address>
<address>tú me diste cariño y amistad</address>
<address>yo te doy mi corazón</address>
<address>y que estemos muchos años más.</address>
<address><br />
&#160;</address>
<address>Felicidades, un abrazo</address>
<address>Isabel Milla</address>
<address>27/3 /58</address></description>
   <author>Blogs de l'Aula de Formació d'Adults de Pallejà</author>
   <pubDate>Thu, 22 May 2008 19:58:03 +0200</pubDate>
  </item>
   <item>
   <guid>http://lamolinada.blog.com/3134081/</guid>
   <title>L'HEREU</title>
   <link>http://lamolinada.blog.com/3134081/</link>
   <description>&#160;
<div style="text-align: center">
<div style="text-align: center"></div>
<address><font size="2" face="arial,helvetica,sans-serif">feia prop d'un segle que havia nascut.</font></address>
<address><font size="2" face="arial,helvetica,sans-serif">home de peus llars, mans grans,&#160; alt i prim.</font></address>
<address><font size="2" face="arial,helvetica,sans-serif">ulls blaus, serens i petits.</font></address>
<address><font size="2" face="arial,helvetica,sans-serif">va sentir parlar de dues guerres d'europa</font></address>
<address><font size="2" face="arial,helvetica,sans-serif">i va patir la nostra guerra civil.</font></address>
<address><font size="2" face="arial,helvetica,sans-serif">home íntegre de cor i de pensament</font></address>
<address><font size="2" face="arial,helvetica,sans-serif">disposat a ajudar els veïns.</font></address>
<address><font size="2" face="arial,helvetica,sans-serif">va treballar la terra del matí a la nit</font></address>
<address><font size="2" face="arial,helvetica,sans-serif">per poder sobreviure i deixar l'herècia al fill.</font></address>
<address><font size="2" face="arial,helvetica,sans-serif">l'hereu que havia de continuar treballant</font></address>
<address><font size="2" face="arial,helvetica,sans-serif">conservant el patrimoni de can roig.</font></address>
<address><font size="2" face="arial,helvetica,sans-serif">ja ho crec, que era un bon home.</font></address>
<address><font size="2" face="arial,helvetica,sans-serif">va perdre la seva dona, després de molt temps de patir</font></address>
<address><font size="2" face="arial,helvetica,sans-serif">però ell no va perdre l'esperança,</font></address>
<address><font size="2" face="arial,helvetica,sans-serif">déu ho volia així.</font></address>
<address><font size="2" face="arial,helvetica,sans-serif">era el primer a l'hora de la missa,</font></address>
<address><font size="2" face="arial,helvetica,sans-serif">el que més goig feia, el més eixerit.</font></address>
<address><font size="2" face="arial,helvetica,sans-serif">l'home tenia quatre néts de dos fills .</font></address>
<address><font size="2" face="arial,helvetica,sans-serif">l'hereva una pubilla</font></address>
<address><font size="2" face="arial,helvetica,sans-serif">estudiosa de carrera, que no tenia temps per tenir fills.</font></address>
<address><font size="2" face="arial,helvetica,sans-serif">com patia, aquest bon home.</font></address>
<address><font size="2" face="arial,helvetica,sans-serif">què seria de la casa i de les terres, què seria de can Roig?</font></address>
<address><font size="2" face="arial,helvetica,sans-serif">van passar els anys i no arribava aquest hereu</font></address>
<address><font size="2" face="arial,helvetica,sans-serif">que tan esperava .</font></address>
<address><font size="2" face="arial,helvetica,sans-serif">va passar molt de temps amb aquest sentiment</font></address>
<address><font size="2" face="arial,helvetica,sans-serif">de tant en tant preguntava</font></address>
<address><font size="2" face="arial,helvetica,sans-serif">per què dues persones que compartien el mateix llit</font></address>
<address><font size="2" face="arial,helvetica,sans-serif">no tenien&#160; fills?</font></address>
<address><font size="2" face="arial,helvetica,sans-serif">li responien, un dia si Déu ho mana.</font></address>
<h1 align="center"></h1>
<address><font size="2" face="arial,helvetica,sans-serif">i amb aquesta esperança, la seva pell, el cos i el seu cor</font></address>
<address><font size="2" face="arial,helvetica,sans-serif">es van esgotant.</font></address>
<address><font size="2" face="arial,helvetica,sans-serif">quan el seu cos es corrompia dins del seu lloc</font></address>
<address><font size="2" face="arial,helvetica,sans-serif">en el ventre de la seva néta va començar a florir</font></address>
<address><font size="2" face="arial,helvetica,sans-serif">la llavor de l'hereu de can Roig.</font></address>
<address><font size="2" face="arial,helvetica,sans-serif">abans d'un any va néixer</font></address>
<address><font size="2" face="arial,helvetica,sans-serif">un marrec preciós, d'ulls blaus,</font></address>
<address><font size="2" face="arial,helvetica,sans-serif">mirada encisadora intel·ligent.</font></address>
<address><font size="2" face="arial,helvetica,sans-serif">és un infant, i sembla que tingui cent anys. ho entén tot.</font></address>
<address><font size="2" face="arial,helvetica,sans-serif">és tan petit, que quan el miro penso que no és més que un nen,</font></address>
<address><font size="2" face="arial,helvetica,sans-serif">és el nen, és l'hereu de can Roig,</font></address>
<address><font size="2" face="arial,helvetica,sans-serif">el que havia de ser aquí.</font></address>
</div>
<p style="text-align: center">&#160;</p>
<p style="text-align: center">&#160;</p>
<p style="text-align: center">&#160;</p>
<p style="text-align: center">&#160;LARA PI</p></description>
   <author>Blogs de l'Aula de Formació d'Adults de Pallejà</author>
   <pubDate>Tue, 20 May 2008 19:07:12 +0200</pubDate>
  </item>
   <item>
   <guid>http://lamolinada.blog.com/3118465/</guid>
   <title>FER-SE GRAN</title>
   <link>http://lamolinada.blog.com/3118465/</link>
   <description><address>&#160;&#160;&#160;&#160;&#160;&#160;&#160;&#160;&#160;&#160;</address>
<address>Els meus cabells són canosos,</address>
<address>tinc arruguetes inquietants,</address>
<address>un xic de dolor als ossos</address>
<address>i també insomnis constants.</address>
<address><br />
&#160;</address>
<address>"Ja ho he fet tot", de vegades penso.</address>
<address>Quin goig! He pujat els fills,</address>
<address>de grat vaig cuidar els pares.</address>
<address>Amb l'espòs sóc molt feliç.</address>
<address><br />
&#160;</address>
<address>Tinc molts néts. Quina joia donen,</address>
<address>si s'esqueia els he cuidat.</address>
<address>No sempre em necessiten.</address>
<address>Què faig? Quedar-me al sofà?</address>
<address><br />
&#160;</address>
<address>Pujaré al tren, al vaixell...</address>
<address>M'ho repenso; agafaré l'avió.</address>
<address>La vida cada dia s'escurça,</address>
<address>vull veure més l'horitzó.</address>
<address><br />
&#160;</address>
<address>He gaudit de bons viatges,</address>
<address>m'ha agradat conèixer món,</address>
<address>però el meu poble té vida,</address>
<address>la seva gent és el millor.</address>
<address><br />
&#160;</address>
<address>Torno amb el tren...</address>
<address>Es para a cada estació.</address>
<address>A poc a poc ja em programo</address>
<address>activitats per fer jo.</address>
<address><br />
&#160;</address>
<address>Gimnàs, em cal mantenir-me.</address>
<address>Caminar, que també és bo.</address>
<address>Reflexió que a mi m'incita.</address>
<address>Què faig per un món millor?</address>
<address><br />
&#160;</address>
<address>Hi ha vellets que estan molt tristos.</address>
<address>Fem un grup i els visitem,</address>
<address>si els arrenquem un somriure</address>
<address>veureu que bé ens trobarem.</address>
<address><br />
&#160;</address>
<address>Faré el taller de memòria,</address>
<address>no m'anirà malament,</address>
<address>aprendré a manejar l'euro</address>
<address>i l'ordinador, que tampoc l'entenc.</address>
<address><br />
&#160;</address>
<address>Del respecte a la natura,</address>
<address>voldria ser-ne conscient.</address>
<address>Brossa orgànica, sola pura;</address>
<address>podria engrescar la gent?.</address>
<address><br />
&#160;</address>
<address>Preparem festes, disfresses,</address>
<address>anirem al ball dels grans,</address>
<address>per aprendre a guanyar i perdre</address>
<address>muntarem jocs al casal.</address>
<address><br />
&#160;</address>
<address>Tot jugant, tot fent tertúlies,</address>
<address>ens sentirem catalans.</address>
<address>Compartint les experiències,</address>
<address>ens tornarem més humans.</address>
<address><br />
&#160;</address>
<address>Avis, àvies,</address>
<address>voleu també pujar al tren?</address>
<address>Mes no us ho penseu gaire,</address>
<address>no sigui cas que el perdem.</address>
<address><br />
<br />
&#160;</address>
<address>ROSA JUNCADELLA I URPINES</address></description>
   <author>Blogs de l'Aula de Formació d'Adults de Pallejà</author>
   <pubDate>Thu, 15 May 2008 18:34:23 +0200</pubDate>
  </item>
   <item>
   <guid>http://lamolinada.blog.com/3086461/</guid>
   <title>ELOGIO AL TRABAJO</title>
   <link>http://lamolinada.blog.com/3086461/</link>
   <description>&#160;
<address>Fuente de vida eres ¡Bendito trabajo!&#160; Trabajar con amor con deseo de prosperar honradamente y buen servicio es vivir sin morir. Yo para no complicarme la vida, quise tenerte por vocación con afán de hacer las cosas bien y así nunca cansada me sentí.</address>
<address>Siempre he creído que el trabajo sea cual sea da felicidad, si te amoldas a él termina por gustarte, a mi me dio satisfacciones.</address>
<address>Con firmeza troté alegre con ganas de hacer las cosas bien para que nadie sufriera por mi culpa.</address>
<address>Tuve claro que la solidaridad también es amar al trabajo a mi me impregno de gozo y crecí como persona.&#160; Pienso que el trabajo bien hecho crea cosas grandes, y después del retiro queda el fruto.</address>
<address>Personalmente me siento bien, procuré en mis trabajos ser responsable aprovechando el tiempo para nunca tener que reprenderme por no haber cumplido. Cuando fue necesario las horas pasaban de los sesenta minutos y valió la pena, además del salario adquirí confianza y cariño.</address>
<address>Es triste que haya personas que se cachondean y quieren vivir sin trabajar mirando como trabajan otros cobrando más y las horas las hacen más cortas.</address>
<address>Yo pienso que si el trabajo estuviera mejor repartido y mas controlado el mundo dejaría de tener tanto poderío en unos y la incertidumbre y angustia en otros.</address>
<address>Pues lo único positivo que produce el paro es que la gente que lo vive de cerca pasando necesidad y con ganas de trabajar hablan con aprecio del trabajo valorándolo como el tesoro que realmente es.&#160; ¡GRACIAS BENDITO TRABAJO!</address></description>
   <author>Blogs de l'Aula de Formació d'Adults de Pallejà</author>
   <pubDate>Tue, 06 May 2008 16:26:22 +0200</pubDate>
  </item>
   <item>
   <guid>http://lamolinada.blog.com/3065432/</guid>
   <title>RUTA DEL TAMBOR Y EL BOMBO</title>
   <link>http://lamolinada.blog.com/3065432/</link>
   <description>&#160;
<p><a href="http://amadeo.blog.com/repository/616176/3122230.jpg"></a><a href="http://amadeo.blog.com/repository/616176/3137235.jpg"></a><img align="bottom" width="191" src="http://amadeo.blog.com/repository/616176/3137235.jpg" height="215" style="width: 191px; height: 215px" /><br />
&#160;</p>
<address><b>La otra Semana Santa</b></address>
<address><br />
&#160;</address>
<address>Se va acercando el día,</address>
<address>el silencio es atroz,</address>
<address>cientos y cientos de personas,</address>
<address>son fieles y clavan su propia voz.</address>
<address><br />
&#160;</address>
<address>Mañicos, catalanes, madrileños</address>
<address>todos son admiradores,</address>
<address>de una semana santa distinta</address>
<address>comprendiendo esas devotas tradiciones.</address>
<address><br />
&#160;</address>
<address>Se rompe la hora en la zona,</address>
<address>Albalate, Alcorisa, Andorra, Hijar,</address>
<address>La Puebla, Urrea, Samper,</address>
<address>eso el jueves con un gran frío</address>
<address>un cierzo que cortaba el golpe</address>
<address>del ruido del tambor y el bombo,</address>
<address>calaba un ensordecedor soñar</address>
<address>de un colorido y misterio en el valle</address>
<address>de la ruta del bombo y tambor.</address>
<address><br />
&#160;</address>
<address>Batas de un colorido distinto</address>
<address>cada pueblo tiene su tradición,</address>
<address>con su distintivo más familiar</address>
<address>que su cofradía que la distinguió.</address>
<address><br />
&#160;</address>
<address>Bombos gigantes</address>
<address>golpes acompasados</address>
<address>fotos y más fotos, filmaciòn,</address>
<address>todo envuelto por olivos y almendros,</address>
<address>yemas de hojas que el invierno engendró.</address>
<address><br />
&#160;</address>
<address>El viernes santo guarda</address>
<address>Calanda y Alcañiz</address>
<address>uno el medio de viernes</address>
<address>el otro cuando va insperir</address>
<address>desde la gente anciana a jóvenes</address>
<address>niños toda la familia a son</address>
<address>el repicar de sus palillos</address>
<address>sobre el bombo</address>
<address>hasta hacer brotar la sangre,</address>
<address>de su mano al son de golpear,</address>
<address>siempre una semana santa muy peculiar.</address>
<address><br />
&#160;</address>
<address>Aunque están muy cercano el uno del otro</address>
<address>todas son muy distintas,</address>
<address>todas tienen su encanto,</address>
<address>desde la más pequeña a la más grande</address>
<address>en el Bajo Aragón</address>
<address>deja un poso y un calado,</address>
<address>que desde el más agnóstico</address>
<address>al más devoto</address>
<address>le deja el corazón captado,</address>
<address>y por fin Alcañiz,</address>
<address>Viernes al finalizar,</address>
<address>rompe la hora la gran ciudad,</address>
<address>es la hora de comenzar a no llorar.</address>
<address><br />
&#160;</address>
<address>Comienza a trabajar otra semana santa,</address>
<address>comienza ya a trabajar,</address>
<address>en esa tierra ruda y vasta,</address>
<address>que muchos cierzos y lluvias</address>
<address>en ese Bajo Aragón tiene que dar.</address>
<address><br />
&#160;</address>
<address>23-3-2008<a href="http://amadeo.blog.com/repository/616176/3121332.jpg"></a></address></description>
   <author>Blogs de l'Aula de Formació d'Adults de Pallejà</author>
   <pubDate>Wed, 30 Apr 2008 11:01:18 +0200</pubDate>
  </item>
   <item>
   <guid>http://lamolinada.blog.com/3047124/</guid>
   <title>SANT JORDI</title>
   <link>http://lamolinada.blog.com/3047124/</link>
   <description><address>Era el dia de Sant Jordi</address>
<address>i trista em vaig despertar</address>
<address>no tenia cap idea</address>
<address>que en el jorn pogués passar.&#160;</address>
<address>Vaig sortir gairebé d'esma</address>
<address>al camp un tomb a donar</address>
<address>i m'asseguí en una pedra,</address>
<address>vella de qui sap quan.</address>
<address>La pedra era la ruïna</address>
<address>d'un rònec i vell altar</address>
<address>d'una encara i més rònega ermita</address>
<address>en mig d'un vell camp de blat.</address>
<address><br />
&#160;</address>
<address>No trobí flor de cap mena</address>
<address>que al altar pogués posar,</address>
<address>sols unes minses espigues</address>
<address>que prou el van adornar.</address>
<address>Les espigues eren fresques</address>
<address>i l'ermita es revifà,</address>
<address>cada brot que allí posava</address>
<address>en or s'anava tornant,</address>
<address>o bé a mi m'ho semblava</address>
<address>pel seu color groc brillant.</address>
<address><br />
&#160;</address>
<address>De sobte, prop de les ruïnes</address>
<address>un llampec fort va esclatar</address>
<address>i les espigues no hi eren,</address>
<address>sinó flors de veritat!</address>
<address>I les ruïnes que ara veia</address>
<address>eren flors amb tot l'esclat:</address>
<address>poncelles, roses descloses,</address>
<address>violes i lliris blancs,</address>
<address>i una mimosa enfiladissa</address>
<address>cobria el cel del altar.</address>
<address><br />
&#160;</address>
<address>I mentre jo embadalida,</address>
<address>no em cansava de mirar,</address>
<address>les meses amb ses espigues</address>
<address>es movien com el mar.</address>
<address>Beneïda la jornada</address>
<address>que trista em vaig despertar,</address>
<address>ha estat la millor diada</address>
<address>de sant Jordi nostre Sant.</address>
<br /></description>
   <author>Blogs de l'Aula de Formació d'Adults de Pallejà</author>
   <pubDate>Fri, 25 Apr 2008 17:39:47 +0200</pubDate>
  </item>
   <item>
   <guid>http://lamolinada.blog.com/3039717/</guid>
   <title>HACE AÑOS</title>
   <link>http://lamolinada.blog.com/3039717/</link>
   <description>&#160;&#160;&#160;&#160;&#160;<br />
<p>Hace años, quise hacerme de un buen perro guardián para la casita que había comprado en pleno campo. Me dirigí a la Sociedad Protectora de Animales, de Barcelona en un lugar cerca del Tibidabo, con la idea de adoptar uno. Al llegar a las puertas del centro, vi a un perro de mediana alzada, que estaba allí, atado a un árbol, al lado de la misma puerta. Era un ejemplar mezcla de pastor alemán y belga, una preciosidad. Se le veía bien cuidado. Su dueño, posiblemente quiso deshacerse de él, váyase a saber por qué causa, y lo dejó allí, abandonado a su suerte. Me acerqué a él y lo acaricié. No dio muestra de agresividad alguna y lo desaté, con la idea de llevarlo conmigo. Pero antes llamé al timbre del Centro para notificarlo. A mi llamada acudió un tipo, con cara de pantera sonámbula al que le dije que quería adoptar al perro en cuestión que estaba abandonado allí a las puertas del Centro. Empezó a gritarme y a acusarme de no sé que cosas...</p>
<p>Viendo como se puso el tipo me di media vuelta y me encaminé hacia mi coche con la idea de mandarlo todo a paseo. Pero hete aquí que el perro, al ver que me iba, me siguió, ante la desesperación del sujeto, que asomado a la ventana seguía con sus gritos. Llegué al coche y al abrir la portezuela el perro se coló adentro. Arranqué y me fui de allí a toda pastilla. Por el retrovisor aún veía al sujeto jurando en arameo. Me llevé a Nicky a mi casita y se adaptó muy bien. Pero el final de esta historia es triste. Porque la finca no estaba vallada y Nicky cada noche se escapaba para hacer sus correrías nocturnas. Algunos días aparecía con un conejo en la boca, que había cazado por el monte. Pero un día me avisaron de que había un perro herido en la carretera, que quizá podría ser el mío, Nicky. Cogí el coche y me acerqué al lugar del accidente. Y, efectivamente, allí estaba, moribundo. Había sido atropellado por un coche. Llegué a tiempo de recibir el último lametón de su vida, que me lo dio en la mano.</p>
<!-- / message --></description>
   <author>Blogs de l'Aula de Formació d'Adults de Pallejà</author>
   <pubDate>Wed, 23 Apr 2008 19:03:37 +0200</pubDate>
  </item>
  </channel>
</rss>