LA MALA CONSCIÈNCIA
Tinc mala consciència de moltes coses. En primer lloc, personalment i sobretot col·lectivament, de la injustícia que existeix en el món.
Quanta pobresa! Tanta gent a prop nostre i arreu del món que no disposa dels mínims per viure. Persones mancades d'aliments, de medicació necessària per les seves malalties que en un començament tindrien solució
i com que no disposen de diners s'agreugen i es moren.
Em preocupa molt la nostra societat de consum. Es menja més amb els ulls que amb la boca. Una fruita no perquè sigui més gran i llustrosa és millor. La roba, el calçat, els complements, no els de marca són els de més qualitat. Si els consumidors ens poséssim d'acord, els que produeixen canviarien. No caldrien tantes despeses i viuríem tots millor.
El dimecres dia 19 de maig vàrem fer una sortida a Núria amb 350 persones de l'Associació de Gent Gran de Pallejà. Tot contemplant la natura i la riquesa d'aquestes valls em preguntava: Si la naturalesa és tan rica i tan sàvia i a l'abast de tothom, per què som incapaços de gaudir-la, respectant-la col·lectivament i amb més solidaritat?".
Si els humans no gastéssim tant en armament i els conflictes es solucionessin per la via diplomàtica, hi hauria un món en pau.
Si el món fos més just, crec que s'acabaria el terrorisme.
Si ens estiméssim més els uns als altres viuríem molt millor.
Si els nens i les nenes tinguessin accés a la cultura, els països menys desenvolupats canviarien.
Si tots i totes creiem que un altre món és possible i treballem per aconseguir-ho, no faran falta tantes despeses per seguretat i la nostra consciència quedarà un xic alliberada.
Pallejà, 20 de maig de 2004
¡ Creo que algún día se solucionará!
Rosa Armengol (Comment this)