DE GAUDI A DALÍ
1-4-04
1-4-04
La veu del mar són les ones i aquestes estan queixoses perquè volen ser lliures. Ploren i ploren. No volen escoltar res. Com els escaigui volen cridar, ser lliures, i com els plagui. Vindrà una mala maror i no tindran pausa i no tindran llibertat ni mai més calma. I veuran potser llavors que esclatant contra les roques, que el seu soroll ja no el canten els mariners d’aleshores. Que la seva blanca escuma ja no morirà en la platja, puig s’escampa en l’arena feta broixalla. Oh! Onades! Dolces onades! de la dolça Mediterrània sigueu quietes com fins ara pures i blaves.
Febrer de 2007
Quiero reflejar este día
como siempre se merece
es el día del AMOR
nunca merma, siempre crece.
Tú sabes que en este día
siempre hubo mucho amor
pero nunca estuvo oculto
siempre estuvo a tu favor.
Ni tampoco te conmuevas
porque te dan mucho amor
que hace tiempo que lo tienes
y siempre ha sido el mejor.
Tengo que anunciarte mi pasión
aunque tú la tienes de sobra
te la recuerdo cada día
con mis besos y mi historia.
Mi historia es quererte mucho
mis besos siempre los tienes
cada día con mas cariño
y nunca cobran intereses.
Y en el día del amor
yo quiero felicitarte
sabes que te quiero mucho
tu nunca pienses en nadie.
Siempre recuerda ese día
como se recuerda al aire
ese que vas respirando
en tu casa o en la calle.
Cuando yo siento el contacto
de tu amor y tus caricias
me llegan al corazón
siendo pasiones de envidias.
Pallejà / 14 / 2 / 07
Yo tengo muchas cosa que contar de cuando era jovencita porque se murió mi padre y lo pasamos muy mal porque
éramos muy pequeñas.
Mi madre era la madre más buena del mundo y un día una vecina le dio una gallina que se le cayó del árbol donde dormían. Mi madre la guisó pero antes hizo una prueba con un gato que teníamos. Pobre gato.
La gallina tenía huevos por poner y mi madre la guisó, con un olor que tenía que quién no se la comía. El gato se hartó de comer y nosotras también. Nos fuimos a trabajar y el gato “jartito” de comer se fue a dormir. Cuando llegamos mi madre estaba muerta de miedo y nos preguntaba “¿Tenéis dolor de tripa? Nosotras le decíamos, ¿Por qué nos pregunta esto? “Por nada, por nada” Tanto insistimos que nos lo dijo, “Porque el gato no aparece” La pobre no decía nada y la veíamos triste y le decíamos
¿Qué te pasa? ¿No te sentó bien la gallina? Y más nervios le entraban cuando vemos el gato entrar por el patio. Mi madre lloraba de alegría y dijo “Nunca más os haré esto: Comeréis pan tostado con aceite que es más sano”

Estamos en plena época de castañas y vale la pena aprovecharlas. Además, son muy sabrosas. Las castañas son ricas en vitaminas. El puré de castañas es bueno para la tercera edad. Riquísimo plato otoñal. Antiguamente, había la costumbre de tomar dos o tres castañas antes de dormir para conciliar el sueño. Mi madre nos hacía las castañas cuando estaban secas, que les llaman pilongas. Las ponía en un puchero con agua, azúcar, canela e higos secos. Le salían exquisitas. Para mí, aquello era un manjar.
También nos hacía las castañas asadas con sal, en una olla de barro. Las ponía al fuego con carbón. La olla era por el fondo toda agujerada.
Le salían blanquitas y sabrosas
Yo de un tiempo atrás hago de castañera en la escuela de la Garalda. Los niños se lo pasan bomba, yo disfruto nada más que de verlos. Esta foto es del año pasado. Estoy acompañada de mi hermana.
1-11- 2007

S’anomena pessebre monumental per les seves grans dimensions, per la categoria de l’obra, perquè no li manquen detalls i també perquè l’entorn del Castell li referma la grandesa.
El seu muntatge és excel·lent: El decorat de fons amb tot l’univers creat, el sol, la lluna, les estrelles… que amb imaginació i tècnica representen el dia i la nit admirablement, les muntanyes calcàries i les de pedra vermella formant un bell contrast, el salt frondós d’aigua i el naixement del riu que en el seu recorregut alimenta els camps de conreu.
La cova tan ben treballada per albergar Jesús en el seu naixement, la cova dels pastors, el palau dels Reis de l’Orient, les cases d’un poble senzill, amb el pou en què no hi manca l’aigua, el palau aristòcrata amb tota l’esplendor,
les figures del naixement de Jesús, les dels Reis de l’Orient, les dels pastors i les del poble també tenen una gran bellesa.
La inauguració fou molt entranyable amb la cantada de nadales a càrrec dels nens i nenes de l’escola Jacint Verdaguer.
TV3 també el va presentar i ens el feia gaudir acompanyat d’un concert de Nadal excel·lent.
Ara jo voldria ressaltar la il·lusió dels que han realitzat l’obra: m’imagino que les moltes hores que hi han dedicat, a més a més de l’esforç i de la creativitat, hauran servit per gaudir dels records de la seva infantesa, quan a casa o a l’escola preparaven les festes de Nadal tot fent un petit o gran pessebre mentre entonaven cançons nadalenques que omplien els seus cors d’alegria.
Estic segura que han sentit la nostàlgia d’aquelles celebracions senzilles, que sense tants llums ni decoracions pel carrer eren més familiars i més íntimes tot fent viu el veritable sentit de Nadal: la Missa del Gall amb la cantada al pessebre tot compartint neules i torró, el típic dinar de Nadal amb l’escudella i carn d’olla, la bona pilota, el pollastre farcit amb prunes i pinyons i aquell champany dolcet que junt amb els torrons i les neules solia cagar el tió.
Felicitats i endavant, grup de pessebristes! Amb el vostre treball ajudeu a mantenir les tradicions tan arrelades a casa nostra.
Us desitjo a tots i a totes unes festes plenes de pau i amor. Que els Reis omplin les vostres llars de regals el dia 6 de gener tot celebrant l’immemorable festa.
Pallejà, 30 de desembre de 2007