L'HEREU
feia prop d'un segle que havia nascut.
home de peus llars, mans grans, alt i prim.
ulls blaus, serens i petits.
va sentir parlar de dues guerres d'europa
i va patir la nostra guerra civil.
home íntegre de cor i de pensament
disposat a ajudar els veïns.
va treballar la terra del matí a la nit
per poder sobreviure i deixar l'herècia al fill.
l'hereu que havia de continuar treballant
conservant el patrimoni de can roig.
ja ho crec, que era un bon home.
va perdre la seva dona, després de molt temps de patir
però ell no va perdre l'esperança,
déu ho volia així.
era el primer a l'hora de la missa,
el que més goig feia, el més eixerit.
l'home tenia quatre néts de dos fills .
l'hereva una pubilla
estudiosa de carrera, que no tenia temps per tenir fills.
com patia, aquest bon home.
què seria de la casa i de les terres, què seria de can Roig?
van passar els anys i no arribava aquest hereu
que tan esperava .
va passar molt de temps amb aquest sentiment
de tant en tant preguntava
per què dues persones que compartien el mateix llit
no tenien fills?
li responien, un dia si Déu ho mana.
i amb aquesta esperança, la seva pell, el cos i el seu cor
es van esgotant.
quan el seu cos es corrompia dins del seu lloc
en el ventre de la seva néta va començar a florir
la llavor de l'hereu de can Roig.
abans d'un any va néixer
un marrec preciós, d'ulls blaus,
mirada encisadora intel·ligent.
és un infant, i sembla que tingui cent anys. ho entén tot.
és tan petit, que quan el miro penso que no és més que un nen,
és el nen, és l'hereu de can Roig,
el que havia de ser aquí.
LARA PI
