C A N C Ó M A R I N E R A
La nineta prou plorava a la voreta del mar. Ella prou que somniava per l'amor que se n'havia anat.
Ai, de l'amor! Amoretes bé prou que t'han mal ferit. Surten tes llàgrimes netes més brolla sang del teu pit.
No hi ha sang, sols és angoixa. No hi ha cap punyal clavat mes, n'hi ha un que et burxa en el teu cor amagat.
No ploris, dolça nineta, que aquest dolor passarà. I aquesta sang que ara vesses vers al mar se n'anirà.
I les sirenes que diuen, que canten cançons d'amor, en ses aigües, quan refili, cantaran una cançó.
I allà lluny, enllà dels núvols com un vent que bati el món, foc i pluja, calma i rúfol de sobte, callaran tots.
I sobre les grans onades se sentirà una remor. Són les sirenes que canten buscant guspires d'amor.
I cada una que agafin la posaran al teu cor perquè ell també refili content i curull d'amor.
TERESA ROIG
