EL PLOR DEL MAR
La veu del mar són les ones
i aquestes estan queixoses
perquè volen ser lliures.
Ploren i ploren.
No volen escoltar res. Com els escaigui volen cridar, ser lliures, i com els plagui.
Vindrà una mala maror i no tindran pausa i no tindran llibertat ni mai més calma.
I veuran potser llavors que esclatant contra les roques, que el seu soroll ja no el canten els mariners d'aleshores.
Que la seva blanca escuma ja no morirà en la platja, puig s'escampa en l'arena feta broixalla.
Oh! Onades! Dolces onades! de la dolça Mediterrània sigueu quietes com fins ara pures i blaves.
No volen escoltar res. Com els escaigui volen cridar, ser lliures, i com els plagui.
Vindrà una mala maror i no tindran pausa i no tindran llibertat ni mai més calma.
I veuran potser llavors que esclatant contra les roques, que el seu soroll ja no el canten els mariners d'aleshores.
Que la seva blanca escuma ja no morirà en la platja, puig s'escampa en l'arena feta broixalla.
Oh! Onades! Dolces onades! de la dolça Mediterrània sigueu quietes com fins ara pures i blaves.
Febrer de 2007
