LES ROSES
De les flors del meu jardí em fascinen molt les roses. Tenen colors de setí i perfum, d'amor de dones.
Les blanques són la puresa d'una nena amb tot l'encant, emmirallen amb bellesa el candor que té l'infant.
Les de color groc són fines, cada dia van creixent, amb passos lents com les nines, s'atansen prop de la gent.
EI color rosa claret fa lloança a la vida, amb tendresa, fruita i llet creix i es fa gran la nina.
En el color rosa i groc l'amor ja va trobant lloc. Mira, busca, s'apassiona, plora, riu i acarona...
Ai! el color rosa fort! És l'amor que s'ha fet gran, i el seu millor conhort és viure prop de l'amant.
Oh! en el vermell setinat, tot l'amor hi ha quallat i treballa nit i dia per fer gran una família.
Bell ets, vermell de vellut! Tens fortalesa, riquesa, has fornit tota tendresa i mai l'olor tu no has perdut.
Maig de 2007
Ciertamente un poema sencillo pero a la vez lleno de un encanto de los que tienen que tener los poemas
realmente encantador como las rosas. ¡Ánimo! Higinio. (Comment this)