SANT JORDI
Era el dia de Sant Jordi
i trista em vaig despertar
no tenia cap idea
que en el jorn pogués passar.
Vaig sortir gairebé d'esma
al camp un tomb a donar
i m'asseguí en una pedra,
vella de qui sap quan.
La pedra era la ruïna
d'un rònec i vell altar
d'una encara i més rònega ermita
en mig d'un vell camp de blat.
No trobí flor de cap mena que al altar pogués posar, sols unes minses espigues que prou el van adornar. Les espigues eren fresques i l'ermita es revifà, cada brot que allí posava en or s'anava tornant, o bé a mi m'ho semblava pel seu color groc brillant.
De sobte, prop de les ruïnes un llampec fort va esclatar i les espigues no hi eren, sinó flors de veritat! I les ruïnes que ara veia eren flors amb tot l'esclat: poncelles, roses descloses, violes i lliris blancs, i una mimosa enfiladissa cobria el cel del altar.
I mentre jo embadalida, no em cansava de mirar, les meses amb ses espigues es movien com el mar. Beneïda la jornada que trista em vaig despertar, ha estat la millor diada de sant Jordi nostre Sant.
No trobí flor de cap mena que al altar pogués posar, sols unes minses espigues que prou el van adornar. Les espigues eren fresques i l'ermita es revifà, cada brot que allí posava en or s'anava tornant, o bé a mi m'ho semblava pel seu color groc brillant.
De sobte, prop de les ruïnes un llampec fort va esclatar i les espigues no hi eren, sinó flors de veritat! I les ruïnes que ara veia eren flors amb tot l'esclat: poncelles, roses descloses, violes i lliris blancs, i una mimosa enfiladissa cobria el cel del altar.
I mentre jo embadalida, no em cansava de mirar, les meses amb ses espigues es movien com el mar. Beneïda la jornada que trista em vaig despertar, ha estat la millor diada de sant Jordi nostre Sant.
