Thursday, May 15, 2008

FER-SE GRAN

          
Els meus cabells són canosos,
tinc arruguetes inquietants,
un xic de dolor als ossos
i també insomnis constants.
 
“Ja ho he fet tot”, de vegades penso.
Quin goig! He pujat els fills,
de grat vaig cuidar els pares.
Amb l’espòs sóc molt feliç.
 
Tinc molts néts. Quina joia donen,
si s’esqueia els he cuidat.
No sempre em necessiten.
Què faig? Quedar-me al sofà?
 
Pujaré al tren, al vaixell…
M’ho repenso; agafaré l’avió.
La vida cada dia s’escurça,
vull veure més l’horitzó.
 
He gaudit de bons viatges,
m’ha agradat conèixer món,
però el meu poble té vida,
la seva gent és el millor.
 
Torno amb el tren…
Es para a cada estació.
A poc a poc ja em programo
activitats per fer jo.
 
Gimnàs, em cal mantenir-me.
Caminar, que també és bo.
Reflexió que a mi m’incita.
Què faig per un món millor?
 
Hi ha vellets que estan molt tristos.
Fem un grup i els visitem,
si els arrenquem un somriure
veureu que bé ens trobarem.
 
Faré el taller de memòria,
no m’anirà malament,
aprendré a manejar l’euro
i l’ordinador, que tampoc l’entenc.
 
Del respecte a la natura,
voldria ser-ne conscient.
Brossa orgànica, sola pura;
podria engrescar la gent?.
 
Preparem festes, disfresses,
anirem al ball dels grans,
per aprendre a guanyar i perdre
muntarem jocs al casal.
 
Tot jugant, tot fent tertúlies,
ens sentirem catalans.
Compartint les experiències,
ens tornarem més humans.
 
Avis, àvies,
voleu també pujar al tren?
Mes no us ho penseu gaire,
no sigui cas que el perdem.

 

ROSA JUNCADELLA I URPINES
Posted by Blogs de l'Aula de Formació d'Adults de Pallejà in 16:34:23 | Permalink | Comments (3)

Tuesday, March 11, 2008

LES ROSES

                

               
De les flors del meu jardí
em fascinen molt les roses.
Tenen colors de setí
i perfum, d’amor de dones.
 
Les blanques són la puresa
d’una nena amb tot l’encant,
emmirallen amb bellesa
el candor que té l’infant.
 
Les de color groc són fines,
cada dia van creixent,
amb passos lents com les nines,
s’atansen prop de la gent.
 
EI color rosa claret
fa lloança a la vida,
amb tendresa, fruita i llet
creix i es fa gran la nina.
 
En el color rosa i groc
l’amor ja va trobant lloc.
Mira, busca, s’apassiona,
plora, riu i acarona…
 
Ai! el color rosa fort!
És l’amor que s’ha fet gran,
i el seu millor conhort
és viure prop de l’amant.
 
Oh! en el vermell setinat,
tot l’amor hi ha quallat
i treballa nit i dia
per fer gran una família.
 
Bell ets, vermell de vellut!
Tens fortalesa, riquesa,
has fornit tota tendresa
i mai l’olor tu no has perdut.
                           
Maig de 2007
Posted by Blogs de l'Aula de Formació d'Adults de Pallejà in 17:56:09 | Permalink | Comments (1) »

Friday, February 1, 2008

PESSEBRE MONUMENTAL DE PALLEJÀ

 

 

S’anomena pessebre monumental per les seves grans dimensions, per la categoria de l’obra, perquè no li manquen detalls i també perquè l’entorn del Castell li referma la grandesa.

El seu muntatge és excel·lent: El decorat de fons amb tot l’univers creat, el sol, la lluna, les estrelles… que amb imaginació i tècnica representen el dia i la nit admirablement, les muntanyes calcàries i les de pedra vermella formant un bell contrast, el salt frondós d’aigua i el naixement del riu que en el seu recorregut alimenta els camps de conreu.

La cova tan ben treballada per albergar Jesús en el seu naixement, la cova dels pastors, el palau dels Reis de l’Orient, les cases d’un poble senzill, amb el pou en què no hi manca l’aigua, el palau aristòcrata amb tota l’esplendor, 

les figures del naixement de Jesús, les dels Reis de l’Orient, les dels pastors i les del poble també tenen una gran bellesa.

La inauguració fou molt entranyable amb la cantada de nadales a càrrec dels nens i nenes de l’escola Jacint Verdaguer.

TV3  també el va presentar i ens el feia gaudir acompanyat d’un concert de Nadal excel·lent.

Ara jo voldria ressaltar la il·lusió dels que han realitzat l’obra: m’imagino que les moltes hores que hi han dedicat, a més a més de l’esforç i de la creativitat, hauran servit per gaudir dels records de la seva infantesa, quan a casa o a l’escola preparaven les festes de Nadal tot fent un petit o gran pessebre mentre entonaven cançons nadalenques que omplien els seus cors d’alegria.

Estic segura que han sentit la nostàlgia d’aquelles celebracions senzilles, que sense tants llums ni decoracions pel carrer eren més familiars i més íntimes tot fent viu el veritable sentit de Nadal: la Missa del Gall amb la cantada al pessebre tot compartint neules i torró, el típic dinar de Nadal amb l’escudella i carn d’olla, la bona pilota, el pollastre farcit amb prunes i pinyons i aquell champany dolcet que junt amb els torrons i les neules solia cagar el tió.

Felicitats i endavant, grup de pessebristes! Amb el vostre treball ajudeu a mantenir les tradicions tan arrelades a casa nostra.

Us desitjo a tots i a totes unes festes plenes de pau i amor. Que els Reis omplin les vostres llars de regals el dia 6 de gener tot celebrant l’immemorable festa. 

Pallejà, 30 de desembre de 2007

Posted by Blogs de l'Aula de Formació d'Adults de Pallejà in 14:48:01 | Permalink | Comments (2)

Wednesday, December 5, 2007

EL SOTERRAMENT DEL TREN A PALLEJÀ

 


El dia 29 de desembre de 1912  va arribar el primer tren a Pallejà.
Tot el poble estava intrigat! Veure passar el tren per dins del poble   amb la  sorollosa màquina de vapor va provocar una gran expectació i li van donar la benvinguda amb molta il·lusió.
A les 12 de la nit del dia 19 d’octubre de 2007, molts vilatans van fer el comiat a l’últim tren que passava per les vies exteriors.
El diumenge dia 21 d’octubre passejava de bon matí pel carrer Barcelona i, de dalt a baix, s’hi respirava tristesa… A les cases i als pisos no s’hi veia ni un ànima. Ben segur que descansaven i assaborien aquell tranquil silenci que per molts era esperat. En el transcurs del meu passeig, em vaig creuar amb algunes persones que com jo sentien la nostàlgia d’aquell moviment que al llarg dels anys havíem anat assumint. Fins i tot un gatet a dalt d’una baixa teulada semblava preguntar-se: “què passa al meu carrer?” Tenia les orelles molt obertes per percebre els sorolls que aquell dia ja no se sentien. Per als nens petits era tota una atracció veure com passava el tren i dir adéu als seus ocupants. Alguns dels meus néts i nétes eren molt feliços quan el veien córrer per la via.
Avui, diumenge dia 28 d’octubre de 2007, s’ha fet la inauguració de l’estació de Pallejà amb el tren soterrat. Quina meravella! Que maca que ens l’han fet! Gràcies per la història que ens hi mostreu amb les grans fotografies, per la blancor de les seves parets, per la comoditat per accedir-hi. No ens volem tornar orgullosos encara que ens diguin que és la millor del Baix Llobregat!
Felicitem-nos mútuament i demanem salut per gaudir-la durant molts anys.
Gràcies Ferrocarrils de la Generalitat! Gràcies i enhorabona Pallejà!
28 d’octubre de 2007 
Posted by Blogs de l'Aula de Formació d'Adults de Pallejà in 18:20:27 | Permalink | Comments (3)

Thursday, May 24, 2007

A PALLEJÀ COLORS GENUÏNS

 

A Pallejà ja es respira
l’olor dels colors genuïns:
lliris, violes i roses
floreixen en els jardins.
Els nous vilatans que arriben
ens alegren tot l’entorn.
Molts d’ells són parelles joves
que gaudeixen d’infantons.
Esperem que hi facin florida
els seus infants desitjats,
siguin nins o siguin nines
seran per tots estimats.
Ja no ens parteix la carretera!
Ben aviat tampoc el tren!
Ja no ens caldrà fer dreceres
i els nous vilatans coneixerem.
El Castell, la Molinada
l’Institut, les escoles
i el Casal de la Gent Gran
són el lloc de trobada
per aprendre i ensenyar.
L’Ajuntament, bell patrimoni,
ara s’està acomodant.
El Servei Mèdic a la plaça
i el Museu Municipal
conserven bé l’estructura
d’algunes cases pairals.
A l’Ateneu, i fins ara,
festes, menjades i balls,
el Caga Tió, les castanyades,
els Reis Mags, els Gegants
i un sens fi de trobades.
A la Zona Esportiva, amb confort,
no hi falta res per moure el cos.
La Piscina, encantadora,
amb les zones relaxants,
deixen nova la persona.
Crec en l’aurèola que corre
que: “Pallejà és el millor poble
de tot el Baix Llobregat “,
doncs diuen que si respira
pau, bellesa i tranquil·litat.
Amb la Sala Polivalent
que és per tothom esperada,
i amb el bell nom de Pal·ladius,
el nostre poble gaudirà
d’un punt per a la gran trobada.
Voldríem que fos receptiva,
planera i acollidora
per compartir i delectar-se
de tota creativitat
en l’esbarjo i amb la diversitat.
Descobrint de les persones
els seus valors amagats,
composarem un gran ram,
curull de “Colors Genuïns”
que a tots ens fascinaran.
Sant Jordi 2007
Posted by Blogs de l'Aula de Formació d'Adults de Pallejà in 16:18:18 | Permalink | No Comments »

Friday, April 13, 2007

LA MALA CONSCIÈNCIA

 

Tinc mala consciència de moltes coses. En primer lloc, personalment i sobretot col·lectivament, de la injustícia que existeix en el món.
Quanta pobresa! Tanta gent a prop nostre i arreu del món que no disposa dels mínims per viure. Persones mancades d’aliments, de medicació necessària per les seves malalties que en un començament tindrien solució
i com que no disposen de diners s’agreugen i es moren.
Em preocupa molt la nostra societat de consum. Es menja més amb els ulls que amb la boca. Una fruita no perquè sigui més gran i llustrosa és millor. La roba, el calçat, els complements, no els de marca són els de més qualitat. Si els consumidors ens poséssim d’acord, els que produeixen canviarien. No caldrien tantes despeses i viuríem tots millor. 
El dimecres dia 19 de maig vàrem fer una sortida a Núria amb 350 persones de l’Associació de  Gent Gran de Pallejà. Tot contemplant  la natura i la riquesa d’aquestes valls em preguntava: Si la naturalesa és tan rica i tan sàvia i a l’abast de tothom, per què som incapaços de gaudir-la, respectant-la col·lectivament i amb més solidaritat?”.
Si els humans no gastéssim tant en armament i els conflictes es solucionessin per la via diplomàtica, hi hauria un món en pau.
Si el món fos més just, crec que s’acabaria el terrorisme.
Si ens estiméssim més els uns als altres viuríem molt millor.
Si els nens i les nenes tinguessin accés a la cultura, els països menys desenvolupats canviarien. 
Si tots i totes creiem que un altre món és possible i treballem per aconseguir-ho, no faran falta tantes despeses per seguretat i la nostra consciència quedarà un xic alliberada.
         Pallejà, 20 de maig de 2004
Posted by Blogs de l'Aula de Formació d'Adults de Pallejà in 14:45:16 | Permalink | Comments (4)

Thursday, March 1, 2007

LA NOSTRA CAMBRA

La millor sort a la vida
és gaudir de companyia,
sempre que sigui amorosa
i comparteixi amb tu cada dia.
Explicaré la nostra cambra,
que per mi és la millor.
Senzilla, sense catifes,
perquè hi tenim prou calor.
Si està clar i fa un bon sol,
és alegre, acollidora,
mes, si està ennuvolat,
la calefacció hi funciona.
Hi tenim un llit de làmines
i un matalàs que s’inflava,
uns coixins de dues mides
per si tens dolor a l’espatlla.
Un armari dins de la paret,
que conjunta amb la capçalera,
i dues tauletes de nit
tot d’un color cirera.
Una butaca i un puf
per seure i guardar la roba;
els pijames, la  camisola,
i a la nit hi deixem a sobre
tot el que ens traiem de sobre.
Una finestra ben gran
que des d’ella veig les roses
i sobretot a l’estiu
es senten bones aromes.
A sobre la meva tauleta
hi tinc una ràdio rellotge,
un joier i una safata,
per a l’audiòfon i les petites joies.
A l’altre tauleta hi ha un gerro
molt bonic que fa espiral.
Hi ha flors seques oloroses,
un calçador, les ulleres
i un petit recipient
per a gotes i punyetetes.
A un costat de la paret,
hi  presideix Jesús a la Creu.
Fou un regal de la nostra boda
i sempre el conservarem.
A sobre la capçalera
hi ha un quadre d’una dama jove.
A mi m’inspira bonesa
i té la cara encantadora.
És elegant i es veu culta
amb un gran llibre a les mans
i amb mirada de tendresa.
Els colors de la pintura
són d’una extrema bellesa.
El cobrellit i els coixins
són d’un color beix clar,
l’adornen unes tulipes
que li fan un bon contrast.
I em descuidava el llum,
que es composa d’un aplic
d’un color blanc matisat,
que il·lumina els tres costats.
El millor de la nostra cambra
són les abraçades i els petons,
tot donant gràcies al Pare
abans que ens vingui el son.
Pallejà, 10 de novembre de 2006
Posted by Blogs de l'Aula de Formació d'Adults de Pallejà in 17:01:15 | Permalink | Comments (2)